|
AUdicions MUSICALS
|
|
- Recomanades per a C.Inicial, C.Mitjà, C.Superior i ESO
- Audicions musicals
- 60 min
Tornem a comptar amb el cicle d’audicions per a Primària i Secundària ofert per Camerata XXI, una formació de les comarques tarragonines de gran projecció, qualitat i experiència en el camp escolar. L’objectiu és donar suport als docents de música, desenvolupar la sensibilitat musical i posar l’educació musical a l’abast de tots els alumnes de les nostres comarques.
Aquestes són les audicions que us presentem per a aquest curs 20-21:
Totes elles complementades amb un ampli material educatiu (quadern del professor, quadern de l’alumne, fitxes educatives, CD’s, joc de cartes d’instruments...).
Aquestes són les audicions que us presentem per a aquest curs 20-21:
- PERCU...QUÈ? (per a alumnes de C.Inicial)
- VIVALDI PETI QUI PETI (per a alumnes de C.Mitjà)
- PAU CASALS: EL GENI DE L'ARQUET (per a alumnes de C.Superior)
- 400 ANYS EN UNA HORA (per a alumnes d’ESO)
Totes elles complementades amb un ampli material educatiu (quadern del professor, quadern de l’alumne, fitxes educatives, CD’s, joc de cartes d’instruments...).
LES audicionS
(PERCU... QUÈ? (Recomanada per a C.Inicial)
Diuen que quan l’home va ser home i la dona va ser dona, el primer que fèiem per comunicar-nos era emetre sons amb la nostra veu: cridar, parlar, xiuxiuejar, inventar paraules, cantar... Però de seguida vam voler acompanyar-nos amb altres sons, i els primers que vam trobar van ser els que sorgien de picar amb les mans, de donar-nos cops al pit o a les galtes, de picar sobre un tronc... La percussió és la família instrumental més antiga de totes. Des de fa milers d'anys hem necessitat el ritme i l'hem trobat ben a prop: en el nostre propi cos o als troncs, les petxines o les carbasses que teníem al voltant...
En aquest concert experimentarem doncs amb la percussió: des dels orígens ancestrals fins als instruments més evolucionats d'aquesta família, tot amb un to divertit i desenfadat.
En aquest concert experimentarem doncs amb la percussió: des dels orígens ancestrals fins als instruments més evolucionats d'aquesta família, tot amb un to divertit i desenfadat.
VIVALDI PETI QUI PETI (Recomanada per a C.Mitjà)
Antonio Vivaldi va compondre l'obra musical més famosa de la història: Les quatre estacions. Però no va quedar aquí la cosa: va ser violinista, professor, viatger, empresari... i capellà!
El concert ens acosta a l'obra d'aquest gran compositor que va tenir una vida plena de misteris i aventures. Us heu adonat que Vivaldi s'escriu amb V? Tot el que envolta Vivaldi s’escriu amb V! I si no us ho creieu, fixeu-vos bé: ell tocava el Violí, la majoria de les seves obres són per a orquestra de corda, és a dir, per a Violins, Violes, Violoncels i contrabaixos (en aquella època, a Itàlia, al contrabaix li deien Violone). A més a més, va néixer a Venècia i va morir a Viena. Què més voleu? Voleu conèixer com vivia aquest geni i com era la seva música? Veniu a viure en Vivaldi?
El concert ens acosta a l'obra d'aquest gran compositor que va tenir una vida plena de misteris i aventures. Us heu adonat que Vivaldi s'escriu amb V? Tot el que envolta Vivaldi s’escriu amb V! I si no us ho creieu, fixeu-vos bé: ell tocava el Violí, la majoria de les seves obres són per a orquestra de corda, és a dir, per a Violins, Violes, Violoncels i contrabaixos (en aquella època, a Itàlia, al contrabaix li deien Violone). A més a més, va néixer a Venècia i va morir a Viena. Què més voleu? Voleu conèixer com vivia aquest geni i com era la seva música? Veniu a viure en Vivaldi?
PAU CASALS: EL GENI DE L'ARQUET
(Recomanada per a C.Superior)
(Recomanada per a C.Superior)
Al violoncel també se'l coneix amb el nom italià de cello (es pronuncia “xel·lo”), que és el diminutiu de violoncello. És el germà gran de la família dels violins: ve a ser com un violí, però molt més gran i per això sona molt més greu. Com que és tant gran, no es pot tocar recolzant-lo al braç, com els violins, sinó que s'ha de posar dret a terra i tocar-lo assegut, col·locant-lo entre les cames. A la família de les cordes fregades encara hi ha un instrument més greu, el contrabaix, que s'ha de tocar dret.
Un dels primers grans intèrprets de violoncel va ser un italià anomenat Francesco Alborea —a qui tothom anomenava Francis-cello (“Francis-xel·lo”)— i després en van venir d’altres com Luigi Boccherini. Però el més famós de tots els temps és el català Pau Casals.
En Pau va tocar el violoncel, va dirigir orquestres i va compondre obres musicals. Va ser un músic complert, i per això se'l reconeix arreu del món com a violoncel•lista, director i compositor, però, a part d'aquestes tres feines, Pau Casals va fer moltes més coses: va ser professor, va ser un gran activista musical (va crear festivals de música, va fundar orquestres, va produir gravacions de discs...) i, a més, va ser un model a nivell mundial en la lluita per la pau, la democràcia i els drets humans.
Un dels primers grans intèrprets de violoncel va ser un italià anomenat Francesco Alborea —a qui tothom anomenava Francis-cello (“Francis-xel·lo”)— i després en van venir d’altres com Luigi Boccherini. Però el més famós de tots els temps és el català Pau Casals.
En Pau va tocar el violoncel, va dirigir orquestres i va compondre obres musicals. Va ser un músic complert, i per això se'l reconeix arreu del món com a violoncel•lista, director i compositor, però, a part d'aquestes tres feines, Pau Casals va fer moltes més coses: va ser professor, va ser un gran activista musical (va crear festivals de música, va fundar orquestres, va produir gravacions de discs...) i, a més, va ser un model a nivell mundial en la lluita per la pau, la democràcia i els drets humans.
400 ANYS EN UNA HORA (Recomanada per a l'ESO)
Aquest concert és un repàs a les peces musicals dels darrers 400 anys que s'han convertit en "grans clàssics".
Ningú sap quines característiques ha de reunir una obra musical per convertir-se en un gran clàssic. Ningú no sap si l'obra ha de ser curta o llarga, lenta o ràpida, seriosa o divertida... Ningú no sap perquè les obres d'aquest concert hi formen part, de manera indiscutible, del repertori musical de tots els temps. L'únic punt en comú que tenen aquestes obres és la seva popularitat, perquè la resta és pura coincidència: n'hi ha de molt acadèmiques (com el Canon de Pachelbel) i de molt lliures (com Les Danses de Bartók), n’hi ha de ben alegres (com La Marxa turca de Mozart) i de ben serenes (com l'Adagio d’Albinoni), i n'hi ha de ben rítmiques (com La Dansa hongaresa de Brahms) i de ben tranquil·les (com el Largo de Vivaldi).
Sortosament ningú no sap controlar tots els elements que intervenen en la vida d’una partitura des que s'està creant fins que esdevé un èxit mundial. Aquest èxit no solament depèn de la qualitat de l’obra, sinó de la predisposició del públic, de les modes, de la difusió, dels enregistraments discogràfics, dels anuncis de la televisió, de la seva presència en pel·lícules, del bon gust dels que la interpreten i de tantes i tantes coses més que no deixa de sorprendre que, encara que passin els anys, hi hagi obres que encara hi són presents. Aquí les teniu!.
Ningú sap quines característiques ha de reunir una obra musical per convertir-se en un gran clàssic. Ningú no sap si l'obra ha de ser curta o llarga, lenta o ràpida, seriosa o divertida... Ningú no sap perquè les obres d'aquest concert hi formen part, de manera indiscutible, del repertori musical de tots els temps. L'únic punt en comú que tenen aquestes obres és la seva popularitat, perquè la resta és pura coincidència: n'hi ha de molt acadèmiques (com el Canon de Pachelbel) i de molt lliures (com Les Danses de Bartók), n’hi ha de ben alegres (com La Marxa turca de Mozart) i de ben serenes (com l'Adagio d’Albinoni), i n'hi ha de ben rítmiques (com La Dansa hongaresa de Brahms) i de ben tranquil·les (com el Largo de Vivaldi).
Sortosament ningú no sap controlar tots els elements que intervenen en la vida d’una partitura des que s'està creant fins que esdevé un èxit mundial. Aquest èxit no solament depèn de la qualitat de l’obra, sinó de la predisposició del públic, de les modes, de la difusió, dels enregistraments discogràfics, dels anuncis de la televisió, de la seva presència en pel·lícules, del bon gust dels que la interpreten i de tantes i tantes coses més que no deixa de sorprendre que, encara que passin els anys, hi hagi obres que encara hi són presents. Aquí les teniu!.